Retalls d'un llibre escrit per mi en 1993 -- L'estiu

Som a 7 de Juliol de 1993, som a una ciutat gran, dinàmica, moderna, som a un país amb problemes, amb acords i desacords, amb delinqüència i beneficència, amb tragèdies i celebracions, som a una cambra tancada, amb disseny o sense, però sempre dins d'un món de fred artificial o sinó passem calor, som a l'estiu. 
Surto a passejar, la gent camina ràpid pel carrer però a l'hora intentant fer el mínim esforç, fa calor. Miro al terra i entre centenars de burilles de cigarreta, papers, abonaments d'autobús, escopinades i cagadetes hi trobo uns sospitosos tolls d'aigua, per no xafar-los tinc que anar esquivant-los. M'aturo i penso: ¿de que poden ser, d'on poden venir?, aixeco la mirada i ho descobreixo. Es un goteig sense final, és la constant caiguda d'una gota producte del fenomen físic-químic de la condensació i de la invenció humana: l'aparell d'aire condicionat, són les 6 de la tarda, fa calor. Estic arribant al nomenat cor de la ciutat, la densitat de gent pels carrers va en augment, surten de treballar, seuen en els bancs del passeig, demanen un taxi o fan cua per l'autobús, és un formiguer. M'endinso en un carrer estret, en ell i a totes dues bandes, un comerç vora l'altre, a cada pas que dono una visió diferent, una olor diferent, un soroll diferent, tots és confonen creant un ambient difícil de descriure. Majoritàriament són botigues de vestits, estic en front d'una, la musica, molt forta, ho envaïx tot, una núvol d'aire calent procedent del interior hem tomba d'esquena, és l'estiu, fa calor.
 La nit s'atansa, pujo Rambla amunt, gent de tot tipus, raça i nacionalitat és creuen amb mi. Actuacions de carrer provoquen petites aglomeracions, la gent té curiositat, hi puc veure des d'un caricaturista a 500 pts, passant pel fakir indi (de Màlaga) empassant-se espases i florescents, fins als "Hipies" que fan trenetes en els cabells de qui s'ho demana. Veig a la meva dreta un grup de nois negres fent exercicis d'escalfament i preparant-se per la seva actuació de "break-dance". A l'esquerra una noia ajupida pinta sobre el terra una gran imatge religiosa, una senyora li tira unes monedes i se'n va. Es respira cert clima de tranquil⋅litat, el moviment de la gran massa humana és lent, sempre es clar, hi han excepcions, un senyor baixa corrents, té presa, està suat, ¡Vaige, això hem recorda una cosa......!: ¿no os ho he dit?, fa calor, darrera de l'home també hi van dos guàrdies urbans, la gent se'ls mirà dient: "segur que és un carterista", " no és pot anar tranquil per enlloc", ¡"on anirem a parar"!. Es tard, enfilo direcció a casa, el trànsit és fluid, el cotxes tenen la finestra baixada, com una boca oberta demanant aire, de tant en tant també en passa algun amb el cotxe hermèticament tancat i amb cara satisfacció com dient: "com gaudeixo la meva inversió" i més, quan en les aturades dels semàfors, el miren amb cares d'enveja, és estiu i fa calor.
 Soc a casa, hi acabo d'arribar, vaig a la meva habitació, hem canvio de roba però hem sento incòmode, hem dutxo, la situació millora molt..., passats 10 minuts torno a trobar-me a disgust, comencen a donar voltes les aspes del meu ventilador, me'l atanso quasi al nas però res, no sé que fer. Miro el rellotge i són les 9 de la nit, miro el calendari i som a 7 de Juliol, hem dono per vençut, és l'estiu i diuen que al estiu, fa calor.