jueves, 29 de abril de 2010

Eliminació del Barça - Champion Leage 2010

Hola a tots, només volia fer una reflexió sobre el tema Barça. Portem dies, mesos, anys, ... gaudint i patint Barça, de forma interna o externa, des del mateix club o des de Madrid, barrejant sentiments, il·lusions i frustracions, buscant consol a les preocupacions diàries o compensacions a metes no assolides.
Convertim Barça en reflex identitari, en ocasions en una eina d'atac al contrari, també, en una mena de socialització per sentir-nos part del grup. Quantes coses pot fer una pilota, un equip, un club.... !!!
No estic subestimant tot això, al contrari, sabeu alguns que per la meva feina porto gent de tot el món i parlo amb la majoria, es gent que ve amb tòpics apressos, molt cops erronis: flamenc, paella, toros... i lis explico,.... també Barça, absolutament tots coneixen el Barça i hem pregunten.
Barça és, des de ja fa molt anys, una marca importantisima, quasi tant fora com dins de les nostres fronteres.
Personalment em vaig desenganxar molt del Barça després del Dream Team i durant l'època Van Gaal, no m'agradava el que transmetia com imatge del nostre pais, dècades amb presidents de club molt mediocres, des de ploramiques victimistes a "forofos" descontrolats, incloen-t'hi l'actual. Vaig deixar de patir, si, hem mirava els partits, però no perdia la gana quan les coses anaven malament, dormia igual i el meu humor no s'alterava. L'arribada de Guardiola, ho ha canviat tot, torno a gaudir-ne i a patir,  i aquesta nit passada (Barça-Inter), no he dormit be, perquè? Doncs perquè aquest Barça de Guardiola torne a representar-me, hem fa sentir orgullós, guanyi o perdi, i malgrat el President Laporta, tenim un Leader-entrenador que porte les nostres banderes, la nostra imatge, amb elegància, cultura, respecte i sentit comú (com diuen: el menys comú dels sentits), i això amics, t'omple de satisfacció quan gent vinguda de Alemania , USA o Japó , t'ho reconeixen i admiren.
Per guanyar algun cop, se'n han de perdre molts i saber perdre es el inici d'una propera victòria. Deixe'm que els altres quedin retratats i no ens posem al seu nivell, ho dic pel que va obrir els aspersors d'aigua, aquest no es el camí. Les derrotes ho son menys quan hi veus l'admiraració de part del mitjans, i el mon,  i la prepotència, que alguns ens volen inculcar, només fa que la digestió es faci mes pesada.