Retalls d'un llibre escrit per mi en 1993 -- Viure al segón

    VIURE AL SEGON

Són les 6,24 h., hem desperta la mú­sica electrònica i programada del rellot­ge, la mateixa música de cada dia a la mateixa hora de cada matí, comença una nova aventura, la aventura de viure des­pert.

L'emissora de radio m'informe a pin­zellades de quatre notícies del dia ante­rior. No me ho puc pensar massa, en menys de 6 minuts sonarà l'alarma del rellotge de polsera, el seu "tiiii-tiiii" m'indi­carà que de no donar un sal immediat del llit podré perdre l'autocar que m'ha de portar a la feina. Vestir-me, rentar-me, veure, preparar-me l'entrepà, sortir per la porta...¡¡ Ja !!, són les 6,45 h., l'emissora de radio ho diu, vaig sobre l'horari previst.

Arribo al garatge, trec el casc i desbloqueixo la moto, després de dues pa­tades a la palanca d'arranc és posar en marxa, surto al carrer saben perfectament la sincronització dels semàfors, circulo pel mateix carrer d'ahir, veig al mateix senyor amb cara d'adormit al seu volant, la mateixa peixatera anant al mercat, jo mateix fent lo mateix d'ahir, només amb un increment en el numero del calendari i 24 hores més en el meu rellotge.

7,03 h. del matí, soc aparcant la moto en una vorera, l'autocar sortirà a les 7,10 h, tinc temps. ¿Quants cops he mirat el rellotge?, molts.

¿Serà tot el dia així?, ¡NO!, hem proposo no ser esclau del temps i del seu  instrument: el rellotge. Avui no existirà per mi en tot el dia, ho faré com el que vol deixar de fumar, poc a poc però amb convicció, amb seguretat, segur de que ho puc aconseguir, hem lliuraré d'aquest  "tic" tant estès en els nostres dies, un "tic" que ens estréssa, que al fer-nos corre d'aquí cap allà ens provoca acci­dents, que ens fa patir quan algú estimat no arriba a l'hora que ens ha dit, que ens obsessiona amb el seu "tic-tac" in­acabable en una nit d'insomni,... no hem de permetre que una simple maquinària, per molt precisa que sigui, ens domini els hàbits i ens endreci cada acte quoti­dià a un hora determinada.

¡Feu com jo, lliurem-nos d'aquestes cadenes! (normalment al canell), siguem amos dels nostres actes sense el complex de fer tard o de que ja no és l'hora. ¡Fem-ho tots! Jo ho aconseguiré, segur!.

I per que n'hi quedi constància escrita signo aquesta declaració d'intencions a les 7,09 hores del dia 13 de Juliol.

(Espero no haver fet tard a l'auto­car, ¡¡merda!! se'm ha parat el rellotge, segur que són les piles).

¿I ara que faig?. - Perdoni senyor,..... ¿hem pot dir l'hora, si us plau?, - les 7,12,  gràcies. He perdut l'autocar !!! (i necessito un rellotge nou)