Breve repaso a mis 46 años

Un aniversario es una referencia temporal que secciona nuestro paso por este mundo, a mi entender de manera demasiado limitada, poco representativa. Quizás válida en la infancia, donde el paso de un año conlleva muchos cambios, pero no en la madurez, donde será necesaria la perspectiva de períodos más largos, quizás 5 o 10 años. En mi caso, y desde el punto de vista de la socio-comunicación, lo que hoy hacemos en las redes sociales, ya se inició en los años 80 del siglo pasado, con lo que era la radioafición, los 27MHz, las tertualias con mis amigos de las ondas, algunos de ellos ahora en Facebook (ya entonces con sus nickname: Silvita, Maritim, La Voz, El Ley ...), inolvidables noches de diversión, de alguna gamberrada, de ingenuidad, de risas cómplices, de reivindicación nacional en los inicios democráticos de España. También, y de forma paralela a los estudios de maestría química en la Escuela Industrial de Barcelona, mi formación deportiva: la esgrima, deporte minoritario pero que me enganchó, (buenos amigos también reencontrados en Facebook), los primeros amores de verano, el servicio militar, la primera novia, el primer viaje de larga distancia ... la sensación de verte capaz de estar solo y no sucumbir, la autonomía, la incipiente madurez, la vida laboral, las responsabilidades, el matrimonio y los hijos, la pérdida de un padre ... , La búsqueda de aquellos que llevan su apellido, mi apellido, los Llort del mundo, 300 de ellos conectados a través de internet, ... Todo ello etapas que se van quemando, sin retorno, aprendiendo de los errores y asumiendolos, y con 46 años de vida, saco mis conclusiones. Somos lo que vivimos, lo que recordamos, somos una cara puesta en diferentes hojas del álbum de fotos de nuestra vida, cambian nuestras facciones, apareciendo en la sucesivas fotografías: gafas, incipientes barrigas, bigotes o barba, pelo blanco y arrugas, todo ello con diferentes grupos sociales a su alrededor. y esto lo podemos compartir o guardarlo en la intimidad. Internet y sus herramientas hacen posible la coexistencia de las diferentes fases vitales y tener, un primer amor junto a un Llort El Salvador, o un esgrismista los 90 con un grupo de Amantes del Montsec (Lleida), todos ellos, inconexos entre sí, pero formando el contenido de mis recuerdos, de lo que soy. Que la tecnología no nos haga perder el calor humano, pero al mismo tiempo dejémonos ayudar por ella siempre que sirvan para unirnos. Saludos.

------------------------

Un aniversari és una referència temporal que secciona el nostre pas per aquest món, al meu entendre de manera massa limitada, poc representativa. Potser vàlida en la infància, on el pas d'un any comporta molts canvis, però no en la maduresa, on serà necessària la perspectiva de períodes més llargs, potser 5 o 10 anys. En el meu cas, i des del punt de vista de la soci-comunicació, el que avui fem a les xarxes socials, ja es va iniciar als anys 80 del segle passat, amb el que era la radioafició, els 27MHZ, les tertualias amb els meus amics de les ones, alguns d'ells ara a Facebook (ja llavors amb els seus nickname: Silvita, Maritim, La Veu, Lo Llei ...), inoblidables nits de diversió, d'alguna gamberrada, d'ingenuïtat, de rialles còmplices, de reivindicació nacional en els inicis democràtics d'Espanya. També, i de forma paral.lela als estudis de mestratge químic a l'Escola Industrial de Barcelona, la meva formació esportiva: l'esgrima, esport minoritari però que em va enganxar, (bons amics també retrobats a Facebook), els primers amors d'estiu, el servei militar, la primera núvia, el primer viatge de llarga distància ... la sensació de veure't capaç d'estar sol i no sucumbir, l'autonomia, la incipient maduresa, la vida laboral, les responsabilitats, el matrimoni i els fills, la pèrdua d'un pare ... , La recerca d'aquells que porten el seu cognom, el meu cognom, els Llort del món, 300 d'ells connectats a través d'internet, ... Tot això son etapes que es van cremant, sense retorn, aprenent dels errors i assumint-los, i amb 46 anys de vida, trec les meves conclusions. Som el que vivim, el que recordem, som una cara posada en diferents fulls de l'àlbum de fotos de la nostra vida, canvien les nostres faccions, apareixen a la successives fotografies: ulleres, incipients panxes, bigotis o barba, cabells blancs i arrugues, tot això amb diferents grups socials al seu voltant. i això ho podem compartir o guardar-lo intimament.Internet i les seves eines fan possible la coexistència de les diferents fases vitals i tenir, un primer amor al costat d'un Llort del Salvador, o un esgrismista dels 90 amb un grup d'Amants del Montsec (Lleida), tots ells, inconnexos entre sí, però formant el contingut dels meus records, del que sóc. Que la tecnologia no ens faci perdre la calor humàna, però al mateix temps deixem-nos ajudar per ella sempre que serveixi per unir-nos. Salutacions.